L'altre dia, per canviar d'aires, vam sortir de Bishop en direcció a South Lake, a uns 40 minuts en cotxe cap a l'oest. La nostra idea era escapar per unes h
ores de l'ambint desèrtic i veure una mica de verd, algun llac, uns
quants arbres,... en fi, una mica de muntanya.
Un cop arribats a l'aparcament i amb una temperatura al voltant dels 32F (0 C) ens abriguem bé i comencem un passeig en un entorn d'alta muntanya hivernal espectacular. El pàrquing era ple de cotxes, resulta que era el dia que s'inagurava la temporada de p
esca a la zona. La Eastern Sierra és un dels llocs més reputats de l'estat per pescar i atrau a un munt d'aficionats a la pesca que poden arribar a fer 500 milles per venir a pescar un cap de setmana. Aquí les distàncies tenen un altra escala!
South Lake és un gran llac de muntanya totalment gelat. Tot i això hi havia un munt de gent pescant en grupets dispersos sobre tota la superfície del llac. La tècnica que utilitzen és fer un forat al gel amb un aparell metàlic que el perfora fent-lo girar i pescar a través del petit forat obert.
Ens endinsem al llac, no sense precaució ja que en alguns punts el gel no sembla ser molt gruixut. Anem parant i intercanviant algunes paraules amb els pescadors. La gent de la zona té un caràcter franc i obert, de seguida et pregunten d'on vens i es posen a xerrar amb tu.
La gent té una manera de comunicarse força directe, t'expliquen d'on són, que fan, xerren sobre l'entorn físic on ens trobem i de com han anat canviant les coses al llarg del temps. Sembla que el viure ens aquests entorns els ha donat un cert pragmatisme i una forma simple de ser i de fer. Aquí no estan per gaires romanços!! Sorprèn està parlant amb gent a temperatures sota zero vestits amb una camisa de llana descordada, samarreta imperi, texans, gorra de beisbol i ulleres de sol. Ni guants, ni gorro ni abric. Això sí que són Machitos!!!
Quan tornem cap al cotxe, que està aparcat a la rivera d'un petit llac, (aquest no està gelat però poc li falta) ens quedem xerrant una estona amb dos amics cinquentons que han vingut del sud de L.A. per pescar el cap de setmana i tornar. La seva modalitat de pesca és diferent, es posen unes botes, uns pantalons de peto impermeables i es posen dins de l'aigua fins la cintura. Parlant amb ells sentim que per ells, pescar, és un estil de vida: implica sortir al camp amb la pick up, acampar amb els col.legues, menjar, pendre's unes birres i viure les sorpreses que la natura pugui aportar... de fet, quan ens vam veure observar amb els prismàtics cap a l'altra banda del llac ens van preguntar si eren ossos el que estàvem mirant, ja que l'any passat ells en van veure mentre estaven pescant a la mateixa zona. Però res... el màxim que vam veure van ser un parell de castors... però per a nosaltres ja és molt!
Aquests senyors són com els personatges de les películes que hem vist a la tele, els dos amics de tota la vida que deixen a la dona a casa, carreguen una nevera portàtil amb 40 llaunes de cervesa a la pick up, agafen uns paquets de Beef Jerky (carn seca salada que té un nou fan.. mr. Gubern...), es disfressen amb els seus petos impermeables i ala! a la caça de la truita salvatge!
De tornada cap a Bishop riem dels diferents accents que tenien cada un dels personatges i ens sentim molt afortunats d'haver compartit aquests moments amb ells. I d'haver-nos alliberat, per unes hores, de la polseguera de la vall. Ufffff.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada