A nivell climbing hem conegut tres zones. La primera és Mill Creek, un canó de muntanya atravessat per un riu en el que hi ha unes quantes vies esportives. És un oasi d'ombra, humitat i frescor en un entorn sec i desèrtic. Un bon lloc per escapar de la calor pròpia del juliol que ens ha fet el mes de maig. Està a La Sal Mountains, les úniques muntanyes amb aspecte alpí (amb arbres i vegetació que no siguin pinxos) en moltes milles a la rodona. Lloc ídilic de dia però també lloc on, per cert, se'ns va quedar tirada la furgo a les 20h30 de la nit i no vam poder trobar una grua fins les 24h quan un granger local es va apiadar de nosaltres i ens va portar al poble. Vam fer un curset intensiu d'anglès ranxero mentre lluitavem per a que no se'ns tanquessin els ulls. Una cosa hem descobert... quan estem cansats res ens treu la son! ni tan sols veure com els baixos de la furgoneta perden líquid per tot arreu!
La pedra de Mill Creek és arenisca negra amb franges clares barrejada amb quarzita i d'una gran duresa i adherència. L'equipament és amb parabolts, tot i que en algunes víes s'ha de posar alguna peça. Altres s'han obert per baix i és nota. L'escalada és tècnica i hi ha poques vies fàcils. Per voluntat dels equipadors i apterturistes no s'ha publicat cap informació sobre Mill Creek ja que la zona és petita i l'entorn és molt fràgil. Tot i aquesta fama de secretisme, hem conegut gent que ens ha facilitat la info per arribar-hi així com recomanacions de víes concretes, algunes d'elles d'una qualitat suprema. L'escalada ens ha recordat a la que podem trobar a casa nostra. (Tot i que aquí hi ha alguna que enyora Montserrat).
L'altra zona d'escalada que hem conegut és Wall Street, a la ribera del riu Colorado. És un dels llocs recomenats com a introducció a les fisures d'arensica vermella que són l'escalada més habitual a la zona. La llàstima és que està al costat mateix de la carretera fet que li treu molt d'encant. Hi ha vies esportives, víes semiequipades i altres de tradicionals. Escollint les més fàcils i no sense patir una mica hem pogut anar fent algunes de les últimes. L'escalada no té res a veure amb Mill Creek, aquí hi ha diedres i fisures on empotrar els dits o les mans i que cal protegir amb friends. S'escala utilitzant tot el cos, i en moments més que escalar t'estas arrossegant com un cuc, progressant centímetre a centímetre, i rascan-te per tot arreu. És aquí on la Tatiana va començar la frase que es repetirà fins a Indian Creek: "però on són les regletes????"
Per acabar hem estat a una zona de boulder que també està prop de la carretera i al costat del riu Colorado però a l'altra banda del poble. El paissatge és desolat, pedra, pedra i més pedra. El canó que ha excavat el riu Colorado és impressionant, sembla que les roques despreses de les parets hagin acabat de caure minuts abans. La calor que feia ens va portar a fer-li una visita a primera hora del matí i només vam poder blocar en condicions acceptables de 7 a 9 del matí. Va ser allò d'aixecar-se del llit a les 6h30i dir: "per esmorzar... uns blocs! . Alguns d'ells són força indigestos: difícils, amb passos morfològics i on s'ha de tibar de valent.
Més fotos aquí:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada