Flagstaff & Grand Canyon

De Flagstaff & Grand Canyon

Despres de patir una onada de calor a Sequoia National Park vam fugir atravessant el Mojave desert a 115 F, uns 46 graus! 

Vam baixar del cotxe per posar benzina i ens desfeiem. Sort que aquesta vegada el cotxe t'e aire condicionat!

Feia tanta calor que a Kingman vam decidir passar la nit en un hotel. No ens veiem en cor d acampar sota la solana imperant. Kingman no t'e res en especial pero forma part de la ruta 66 aixi que molta gent para aqui per impregnar se de l esprit de l epoca. Nosaltres vam trobar un restaurant tailandes que ens va alegrar el cami!

Flagstaff va ser el proper desti. Ens ha sorpres molt. Es una ciutat activa! hi ha una agenda d activitats molt completa, des de concursos de chili con carne, festivals de gay pride, nombrosos senders per fer a peu, i com no, establiments mitics de la ruta 66.

Nosaltres ens vam dedicar a visitar parcs estatals, llacs, rius i tot el que tingues aigua per tal de passar la calor. Ens va agradar la zona de Mary Lake on vam acampar un parell de nits al costat d uns llacs. Un lloc solitari on vam coneixer un granger que ens va ajudar a arreglar la roda punxada. El Nil va disfrutar com un boig veient tota l operaci'o... per que sera que als nens els encanten tot el que esta relacionat amb els mecanics, els camions i els tractors?

Aquest granger ens va recomanar un lloc per acampar que va resultar ser un santuari de vaques, tota la nit les vaques amunt i avall, mmmm, mmmuuu, mmmuuu, aixi que pel mat'i ens vam despertar envoltat de vaques. La cara del Nil dient Good morning, vaques! no te preu.

De Flagstaff & Grand Canyon

De Flagstaff & Grand Canyon

Un dels moments que mes ens agraden d anar de camping es al capvespre quan ja hem plantat la tenda i  estem una estona jugant fins que no fem el sopar. Obrim la cerveseta i explorem el territori. Recollim llenya pel foc, pinyes, descobrim caus d animals, escoltem els ocells i traiem l espasa laser de la guerra de les galaxies i lluitem fins l hora de sopar!

De Flagstaff & Grand Canyon Des de Flagstaff vam anar al South Rim del Grand Canyon i tambe al North Rim. Son dues visions del Cano, molt diferents. El south Rim esta mes explotat i costa fer te a la idea que estas en un lloc natural. Esta ple de turistes,com nosaltres clar. El North Rim es la cara oposada. Nomes rep un 10% dels visitants del south rim i aixo es nota. Les vistes tambe son impressionants i  pots acampar a prop del parc gratis. Vam acampar enmig del bosc i quan ens vam despertar, a les 5h, amb la sortida del sol, dos cervols ens estaven ensumant les nostres coses. Ens vam quedar callats observant en ple silenci, nomes sentiem les seves passes per l herba. Va ser genial. Podeu veure mes fotos als albums de picasa. FOTOS HERE.

Santa Cruz, punt de partida.

De santa Cruz Vibes

Al marc vam comencar un viatge que havia de durar 5 mesos, per Fontainebleau i Estats Units. No sabiem que a la setmana el Joan tindria la mala sort de caure i trencar-se el turmell. Aixo ens va portar a passar dos mesos a Llambilles, Girona, fins que el Joan va comencar a caminar.


Ara ja estem a Santa Cruz! Tornem a comencar alla on vam acabar el viatge el 2009. El Paul i la Sun ens han acollit i ens han tractat com a reis. Aquesta casa es el somni de tot america, pati exterior, jardi, garatge i of course, cuina americana. El millor pero, es comprovar que malgrat que el temps passa i la distancia ens separa, quan tornem a estar junts es com si ens haguessim vist la setmana passada.
El Nil s ho passa pipa amb el Dorian i l Elias, de 3 i 5 anys. Son el trio maravillas. Nomes hi ha pau quan estan dormint. Els tres son dels que no paren i tot i no parlar el mateix idioma, s entenen perfectament.

Un dels highlights es el menjar. El Paul i la Sun son uns cuiners excellents i ho estem aprofitant. Tenen un estil que es un mix de cuina coreana/mexicana + barbacoes que sumat a la nostra gula i la inactivitat esportiva ja ens ha fet posar algun kilet de mes.

Una de les primeres coses que haviem de fer era obrir un compte per ingressar tot el cash que portavem. L altra vegada no vam tenir problemes pero aquesta vegada, degut a les regulacions bancaries que son mes estrictes des del 2009, ens han posat traves i fins avui no hem sapigut que si que podiem tenir el compte. Ufff tot es mes senzill aixi.
La segona tasca era trobar un cotxe. Hi ha milers de cotxes de segona ma en venda pero quan no tens ni idea de mecanica tots et semblen iguals de bons o mes ben dit, de dolents. Despres de moltes trucades i de veure alguns cotxes i els seus curiosos amos (mexicans amb el cos plens de tatoos i amb la N de nortenyo tatuada a la barbeta... signe de pertinenca a una de les bandes mes criminals del nord de california), vam acabar comprant un Ford Explorer a un home que semblava prou honest.
La historia es la seguent: ens ensenya el cotxe, donem una volta, ens diu els pros i els contres, ens rebaixa el preu, paguem i marxa. Ens quedem xerrant i quan el volem engegar, no engega. Tornem a provar. Tampoc. Comenca el panic. Tornem a provar. Tampoc. Ara ja entra el canguelo. Per dins ens recorre una por que ens diu, ens han timat. Pero com podia ser que 5minuts abans funciones i ara no?

Finalment, el nostre amic, fent de Sherlock Holmes de mecanica elemental, comprova que cap llum del cotxe s encen i anem a comprar una bateria. S engega a la primera. Uffff.

Ara creuem el dits per a que duri aquests propers tres mesos.
Dema comencem la ruta. Deixem, amb pena, Santa Cruz, on el Joan ja ha fet una mica de rehabilitaci'o (especialment acupuntura, que li ha anat super be per desinflar el turmell) i agafem la carretera cap al sud per anar a Kings Canyon i Sequoia. Despres enfilarem cap al Grand Canyon i d alla a Colorado.

On the road again!

Publicat amb Blogsy