Santa Cruz, punt de partida.

De santa Cruz Vibes

Al marc vam comencar un viatge que havia de durar 5 mesos, per Fontainebleau i Estats Units. No sabiem que a la setmana el Joan tindria la mala sort de caure i trencar-se el turmell. Aixo ens va portar a passar dos mesos a Llambilles, Girona, fins que el Joan va comencar a caminar.


Ara ja estem a Santa Cruz! Tornem a comencar alla on vam acabar el viatge el 2009. El Paul i la Sun ens han acollit i ens han tractat com a reis. Aquesta casa es el somni de tot america, pati exterior, jardi, garatge i of course, cuina americana. El millor pero, es comprovar que malgrat que el temps passa i la distancia ens separa, quan tornem a estar junts es com si ens haguessim vist la setmana passada.
El Nil s ho passa pipa amb el Dorian i l Elias, de 3 i 5 anys. Son el trio maravillas. Nomes hi ha pau quan estan dormint. Els tres son dels que no paren i tot i no parlar el mateix idioma, s entenen perfectament.

Un dels highlights es el menjar. El Paul i la Sun son uns cuiners excellents i ho estem aprofitant. Tenen un estil que es un mix de cuina coreana/mexicana + barbacoes que sumat a la nostra gula i la inactivitat esportiva ja ens ha fet posar algun kilet de mes.

Una de les primeres coses que haviem de fer era obrir un compte per ingressar tot el cash que portavem. L altra vegada no vam tenir problemes pero aquesta vegada, degut a les regulacions bancaries que son mes estrictes des del 2009, ens han posat traves i fins avui no hem sapigut que si que podiem tenir el compte. Ufff tot es mes senzill aixi.
La segona tasca era trobar un cotxe. Hi ha milers de cotxes de segona ma en venda pero quan no tens ni idea de mecanica tots et semblen iguals de bons o mes ben dit, de dolents. Despres de moltes trucades i de veure alguns cotxes i els seus curiosos amos (mexicans amb el cos plens de tatoos i amb la N de nortenyo tatuada a la barbeta... signe de pertinenca a una de les bandes mes criminals del nord de california), vam acabar comprant un Ford Explorer a un home que semblava prou honest.
La historia es la seguent: ens ensenya el cotxe, donem una volta, ens diu els pros i els contres, ens rebaixa el preu, paguem i marxa. Ens quedem xerrant i quan el volem engegar, no engega. Tornem a provar. Tampoc. Comenca el panic. Tornem a provar. Tampoc. Ara ja entra el canguelo. Per dins ens recorre una por que ens diu, ens han timat. Pero com podia ser que 5minuts abans funciones i ara no?

Finalment, el nostre amic, fent de Sherlock Holmes de mecanica elemental, comprova que cap llum del cotxe s encen i anem a comprar una bateria. S engega a la primera. Uffff.

Ara creuem el dits per a que duri aquests propers tres mesos.
Dema comencem la ruta. Deixem, amb pena, Santa Cruz, on el Joan ja ha fet una mica de rehabilitaci'o (especialment acupuntura, que li ha anat super be per desinflar el turmell) i agafem la carretera cap al sud per anar a Kings Canyon i Sequoia. Despres enfilarem cap al Grand Canyon i d alla a Colorado.

On the road again!

Publicat amb Blogsy