dissabte, 27 de juliol del 2013

Summer camps a Jackson, Wyoming

Que es el que recordeu d unes bones colonies? Amics, natura, esport, musica... Tot aixo ho vam trobar a Jackson, Wyoming.

No podiem imaginar que a aquesta edat tornessim a sentir l emocio de viure unes colonies d estiu. La nostra visita a l Andy i l Sparky a Jackson es va convertir en un seguit d activitats dignes de les millors colonies que pogueu imaginar.

Vam comencar per un passeig en canoa a l String lake dins del parc nacional dels Tetons. Aquesta vegada teniem dos mestres de la canoa que ens van ensenyar els trucs basics per no barallar-nos abord. Segons diuen, anar amb canoa es el millor test per a una parella...requereix tanta coordinacio que es molt facil caure en la temptacio d escridassar a l altre quan veus que la canoa mai va on tu vols.

 

Una tarda l Sparky em va portar a un pic dels voltants, un raco solitari on no vam creuar ningu, nomes la caca fresca d un os i les seves petjades grandioses. Tot el cami va estar marcat per l emocio (o haig de dir por?) de trobar-nos amb l'os!

Jackson es una ciutat petita que a l'hivern es converteix en un centre d'esqui que atrau esquiadors d alt nivell de tot el mon. A l estiu acull un turisme mes familiar que vol gaudir de la magnitud de la natura. Aixo si, es un desti molt cotitzat i viure aqui es carissim!

Vam viure el 4 de juliol i el Nil es va poder pujar a un camió de bombers, història que anirà repetint durant setmanes! Durant la desfilada es va espantar quan un pallasso se li va acostar a donar li un carmel i ara no vol saber res dels pallassos!

Una de les activitats que vam fer va ser estrenar nos com a pescadors d aigua dolça. Va ser un desastre! El material no era nou aixi que es feia un embolic cada cop que tiravem la canya i els xiscles d emocio del Nil tampoc ajudaven a atraure els peixos. Total, zero captures iuna lliçó apresa... La pesca s ha de combinar amb una altra activitat, digue li canoa o excursió pero anar nomes a pescar ens ha semblat avorrit.

De Jackson vam anar 3 dies a Yellostone a la zona de Lamar Valley on vam veure bisons, ossos negres, grizzlies, elks (cervols grans ), coyotes, pronghorns (cervols mes rustics) i aguiles calves. Un festival! Aixo si, al Nil el que mes li va interessar van ser els camions que feien les obres de la carretera... Els nens sempre et sorpenen!

 

 

 

dimecres, 3 de juliol del 2013

Salt lake city i City of Rocks

De Salt lake city i City of Rocks
El millor d un viatge llarg es que els plans es poden fer i desfer. Quan pensavem que el cami ens portava cap a Colorado, uns amics ens van dir d anar a City of Rocks,a Idaho, per escalar i acampar en un entorn idilic. Vam creuar Utah fent una parada a Salt Lake City on vam visitar els nostres amics Will i Jannine. Alla ens vam tornar a sentir cosmopolites: festival d art i musica, una taqueria mexicana amb uns tacos de peix excelsos, uns tastets de Caputo's, una delicatessen italiana que fins i tot venia pernil espanyol a 150 dolars la lliura!!! Tambe vam fer la primera prova pel turmell del Joan.

Vam anar a escalar a Big Cottonwood, un sector d escalada local a nomes 15 minuts de Salt Lake. Prova superada! el turmell es va comportar i ens vam animar per anar a city of Rocks.
De Salt lake city i City of Rocks
City of Rocks combina vies d escalada esportiva i tradicional. Alla ens vam trobar amb els nostres amics de Montana, el Gray i la Eloise i tambe van venir dos amics de Jackson, Wyoming, la Sparky i el Chuck, carregats de material perque nosaltres nomes tenim un parell de gats!

De Salt lake city i City of Rocks
Llastima que va fer massa calor i hi havia moments en els que no sabiem on amagar/nos.
De Salt lake city i City of Rocks

 Aquest parc forma part de l'Oregon Trail, un dels camins que havien de fer els emigrants que anaven cap a Oregon o cap a California des de l Est, en busca d una nova vida. California era la terra promesa, per molts el lloc on trobarien or, per d altres, com els mormons l oest era un refugi ja que estaven perseguits.

De Salt lake city i City of Rocks

 Viatjaven en carrosses tirades per bous i podien trigar entre 4 i 6 mesos per arribar al seu desti. Segons diuen, els atacs dels indis eren escasos i la gent mes aviat moria de malalties relacionades amb la manca d higiene, especialment de colera.


 Us deixem algunes fotos al Picasa!