De novembre a maig el Tioga Pass, una carretera secundaria que atravessa del parc de Yosemite està tancat per neu. En un primer moment ens va semblar que teniem mala sort perquè això implicava escollir entre dues rutes alternatives, les dues molt llargues.Podiem anar pel sud, arribant gaire bé fins als voltants de L.A. i tornar a pujar o bé anar cap al Nord fins als voltants del llac Tahoe i baixar fins a Bishop.
Vam escollir la segona opció: la route 88 i la seva continuació, la route 89.
S'ha parlat molt de la route 66 i de la Highway 1 però mai haviem sentit a parlar de la
88. Ara creiem que mereix un post, encara que sigui breu.
És una carretera amb alts desnivells que ens va fer aprendre d'una vegada per totes com funcionen les marxes de la nostra furgo automàtica. Va posar a prova la nostra paciència en les pujades més pronunciades (vinga furgo, tu pots!) i els nostres nervis fent malabarismes amb el fre motor a les baixades. Però les vistes s'ho valien! A mida que va guanyant alçada el paisatge es va cobrint de neu, una mitjana d'un metre i de dos metres en alguns moments. Llacs gelats i boscos frondosos per on ens vam acabar passejant amb xancletes de platja en un dia radiant.
Les vistes a la High Sierra nevada van anar deixant pas a un paisatg
e més erm a mida que vam canviar de vall i vam anar perdent alçada.
De cop i volta, com aquell qui no vol la cosa, es va obrir una nova vall de tonalitats marrons i ocres on els avets es van substituir per matolls baixos i els punxos al pur estil de l'oest. Ja erem de camí a Bishop. Quin contrast!
El temps ens havia passat volant! Haviem conduit unes 5h sense adonar-nos-en!
La route 88 es mereix un reconeixement!!!
Dóna gust llegir els posts que aneu penjant, almenys jo viatjo una estona amb vosaltres i us busco al mapa... he trobat la route 89!!
ResponEliminaAquí la primavera ja ha arribat, la pluja l'acompanya i el verd i les floretes omplen l'Empordà de coloraines espectaculars.
Abraçades!!! Felicitats Joan!!!
elenin