Deixem Bishop, la nostra casa durant uns dies i agafem direcció sudest, cap a Las Vegas. Passem pel famós Death Valley NP, que fa honor al seu nom, aquí només viuen llangardaixos!
La carretera va descendint fins al fons de l'ample vall a 282 ft sota el nivell del mar (uns 90m). La calor és espantosa i només baixar del cotxe notes com la terra bull. És fàcil veure la calitxa que desprèn l'asfalt tot i que no vam ser prou hàbils per captar-ho en foto!
Després d'això, entrem dins l'estat de Nevada. La primera impressió, junt amb la calor i el paissatge desèrtic totalment pla no és molt encoratjadora i arribats a Pahrump, el primer poble, ja anyorem Califòrnia: cartells per tot arreu d'advocats que s'anuncíen per si vols posar algun pleit a algú, cartells de recerca d'assassins (wanted! com a les pelis de l'oest), unes barriades una mica destartalades, una estética de cowboy conservadora, màquines escurabutxaques a les benzineres, etc. en resum un paratge inhòspit del que ens afanyem a marxar per acabar a Las Vegas.
Si us demanem que tanqueu els ulls i visualitzeu Las Vegas, estem segurs que tots sou capaços de dibuixar una estampa ben exacte: casinos, llums de neó, el cling cling de les màquines, la moqueta, els buffets lliure... Les pel·licules n'han fet un retrat molt ajustat i potser per això mateix Las Vegas no ens va sorprendre amb res de nou. Ara bé, no ens va deixar indiferents.
El primer contacte va ser en cotxe, intentant trobar un punt de connexió a internet. Els carrers de cinc carrils, la calor i la conducció a la napolitana dels locals va fer que entressim en un estat de shock tal que vam fugir amb la cua entre cames per anar a parar a la voreta del llac (artificial) Mead on vam trobar un camping i un parell de cerveses fresques que ens van amansir.
L'endemà era el dia del clàssic i vam demanar a les dues cowboy del Visitor center on podiem trobar un sports Bar. Vam acabar en un Centre Comercial gegant on hi havia un Casino quilomètric (ens vam perdre per dins!) fins que vam trobar una sala amb 6 pantalles gegants, 12 pantalles mitjanes i unes 50 pantalles individuals on els aficionats als cavalls, al beisbol i al hoquei apostaven la seva sort.
Per sorpresa nostra vam acabar seient davant d'una de les pantalles mitjanes veient el Barça-Madrid, amb el so de fons del cling cling de les escurabutxaques i els "ohhhh / ahhhh/ eighhhhhggg" dels forofos dels cavalls que seguien, segons deien, la cursa de cavalls més important del món.
L'espectacle futbolístic va anar acompanyat d'un sandvixt de Roast Beef amb patates fregides, que vam haver de compartir perquè era too much for the body, (el body de mida spanish). Els gols s'anaven succeint i haviem de controlar l'eufòria en una sala on el futbol és un esport de minories i el clàssic una anècdota irrisoria.
Acabat el partit vam desfer el camí laberíntic i abans de la sortida ens va colpir la imatge dels personatges solitaris davant de les escurabutxaques: turistes a la recerca de la fortuna que van saltant de màquina a màquina enlluernats pel dingo dingo, clingo, clingo, les begudes gratis i els premis ganxo.
Aquest va ser el primer casino. Desprès vam recórrer els mítics de l'Strip: Bellagio, Treasure Island, Caesars Palace, Flamingo... Sí bé ja sabíem el que trobaríem, sí que ens van sorprendre les dimensions de "la cosa", el tamany d'aquests complexes-hotels-casinos és descomunal, rieu-vos de Marbella, del llevant spanien (Benidorm i Marina d'Or included), res pot rivalitzar en mal gust i desmesura amb Las Vegas. La calor exterior (uns 32 graus) i el fred del casino, la marabunta de turistes, el gust per l'exageració i la manca de costum de fer de turistes de llibreta va fer que en tres horetes volguessim marxar del centre de Las Vegas.
Per sort, teniem el contacte de la Julie, una amiga de la Sun de Santa Cruz que viu a Vegas. Ens va acollir a casa seva i ens va portar a dinar a China Mama on vam menjar els dumplings més sucosos que hem provat mai. Una cosa és certa... en situacions d'estress ens posen un bon tiberi davant i ens oblidem de tot!
Amb la panxa contenta vam omplir el dipòsit (què barata és la benzina! 2$ per 4 litres!!!) i vam anar al Valley of Fire on vam arribar-hi al capvespre quan la roca de les muntanyes es torna color foc.
De nit, quina sorpresa... no se sent cap soroll... el dingo dongo clingui clongo de Las Vegas, ja queda lluny! Com diuen els de casa... Las Vegas, un cop i no més!
Més fotos a
http://picasaweb.google.com/Tatiana.Soler/DeathValleyLasVegas#
I en Grishom?? Q tal els CSI?? Estan tan bons i bones com a la serie... Las Vegas... quin punt... Jo crec q mai la veuré, em quedo amb la vostra descripció. Com a mínim vàreu veure la pallisa del Barça al Madrid... divinaaaa!
ResponElimina