2 on the rocks: Bishop, CA

Som a Bishop, est de Califòrnia. En aquesta zona conflueixen les serralades de la Eastern Sierra, amb pics que superen els 14000 ft (més de 4000 mt) amb els deserts que s'extenen cap al sud de Califòrnia i Nevada. És una terra de contrastos i en els seus paisatges sempre estan presents les muntanyes cobertes de neu i el desert, hi ha rius amb arbres que els voregen i també canons i planícies àrides i seques.

La població de Bishop s'estructura al llarg d'un carrer, que és la continuació de la carretrera 395. En aquest carrer hi ha tots els comerços, bars, restaurants i punts d'interés. Cal dir que aquest carrer central té dos carrils en cada direcció del trànsit i un central adicional compartit per poder girar. Això suma 5 carrils! Creuar a l'altre vorera és tota una proesa.

Bishop és un lloc de pas, ple de motels i benzineres i amb una atmòsfera pròpia del far west, tot i que, com a la resta de Califòrnia, hi ha una important colònia mexicana que deixa la seva emprempta. Com a mostra, aquí teniu una caràtula de cd que vam veure en una botiga d'accessoris per a cotxes. No comments (a Picassa en trobareu algunes més, els noms no tenen desperdici).

En els darrers anys, Bishop s'ha fet famós arreu del món per els seus sectors de boulder. Hi ha dues àrees principals, Buttermilks i Volcanic Tableland. La primera zona està a les faldes de muntanyes nevades de la Eastern Sierra i els blocs són alts i d'un granet força abrasiu que imposibilita escalar més de dos dies seguits ja que literalment et menja la pell dels dits.

La majoria de problemes són de gran qualitat i impliquen uns arquejos de regletes inhumans i un delicat treball de peus. L'atmòsfera aquí és molt especial, seca, plena de pols però molt nítida, amb nits estrellades que perdonen tota la suor i polseguera del dia. (també ajuda la dutxa diària per 1,50$ que hem descobert a la piscina del poble...).

Per altra banda, el Volcanic Tableland és un altiplà desèrtic situat al nord del poble. Està tallat per dos canons que formen els sectors. La roca aquí és volcànica, de taronja a marró fosc, també molt abrasiva però amb més varietat de preses: forats capritxosos, cantos esmolats i alguna regleta milimètrica.

L'ambient és encara més sec i àrid que a Buttermilks. La Tatiana (poc amant dels deserts i dels llocs àrids), durant l'aproximació des del cotxe i al veure que a cada a passa que donava mig peu se li quedava enterrat a la sorra va exclamar: "això ni Moisés!!", "dónde está Laurence de Arabia?".

Quan anem a escalar tornem plens de pols, per altra banda, el sol és molt fort i et fa malbé la pell, els llavis se't tallen i la pell es resseca... vaja que acabem fets uns cromos!!... però a la ombra fa fred, ja que l'aire ho és i ja no saps si estar en màniga curta o si posar-te el "plumas"... Teniem ganes d'estar hores a l'aire lliure però en aquestes condicions, hem de reconèixer les nostres limitacions! El desert no és cap broma!

Tenim un bronzejat estil paleta amb les cames primes i blanques... sex symbols totals.

Una cosa que hem notat és que estem carregats d'electricitat estàtica i que no parem d'enrampar-nos amb tot: entre nosaltres, amb la porta del cotxe, a l'agafar la llauna de l'estanteria del super..... fins i tot amb la caixera del súper!!, que va ser qui ens va dir la causa: és degut a

la sequedat de l'ambient. (i ara! sec? vol dir?)

Com a opcions d'allotjament podriem haver escollit un motel però nosaltres som de monte així que ens ho muntem per lliure. A la guia recomanava el mític "the Pit" on el descriuen com el lloc on està l'escena de l'escalada. (de fet va ser creat per escaladors amb l'ajuda de les autoritats locals). El primer que vam fer va ser anar cap allà i ohhhhhhh sorpresa! era l'antítesis del que ens esperavem! En anglès "pit" vol dir "forat, cau,"... i efectivament, era un forat enmig d'una meseta desèrtica i com no, plena de pols i de plantes tipus "pinxu". La foto és descriptiva.

Veure això a les 10 del matí sota el sol torrefacte va ser tot un xoc. Vam sortir amb la cua entre cames.

És així com vam anar a parar als Buttermilks on vam acampar per lliure al costat d'un riu... això sí, d'ombra ni rastre. I com a terra de contrastos que és... per la nit, zero graus!!!

Bishop és "castizo" però ens ha agradat i ens hi hem quedat una setmaneta. Un training que ens ha curtit pel que vingui, tant d'escalada com de paisatges aspres.