Yosemite era visita obligada. Pels que coneixeu la història de l'escalada sabeu perquè ho diem i pels amants de la natura és un referent de primera classe. Vam arribar a Yosemite sota un sol aclaparador (uns 80F que són una bestiesa, uns 32). Això unit a una marabunta de families en ple Spring Break (setmana santa) i autocars d'abueletes jubilats més les obres als camins de la vall va fer que ens sentissim com en un Portaventura yanqui style. Malgrat tot vam aconseguir acampar al mític camp 4 i ja de nit vam encendre una foguera que ens va reconciliar amb el parc.
Sempre hem pensat que el camp 4 és on es mou l'escena de l'escalada i el fet de coincidir amb les dates de vacances va fer que el camping aglutinés un conjunt de personatges variopintos donant-li un toque més aviat dominguero, de birra i pinxos a la barbacoa que no pas de big wall. Certament, alguns dels nostres veïns de parcel.la semblaven els col.legues del Gran Levobsky.
A Yosemite vam fer els nostres pinitos escalant amb "cacharros", vam rebre més d'una i més de dues collejas. El granet de Yosemite és de per si força llis i sense gaire relleu, a més les víes d'"iniciació" estàn força sobades, això unit a una calor que feia bullir la pedra i a que l'escalada estil trad no té res a veure amb l'esportiva (sobretot a nivell pisicològic) va fer que ens mengessim els mocs. (una mica ja hi comptàvem).
Per sort sempre queda l'opció de blocar. El circuit més famós de Yosemite és als voltants del Camp 4, et podíes llevar i abans d'esmorzar fer-te uns blocs (l'única hora del dia amb una mica de fresca).
A la primavera, Yosemite és ple de cascades. Pots veure'n des del cotxe o pots fer-te una caminata per senders suuuuper senyalitzats (potser massa! fins i tot hi ha casetes amb lavabos i fonts d'aigua durant el trajecte! exagerat!). Nosaltres ens vam decidir per anar a les Vernal i Nevada falls en un dia espectacular.
L'ascensió a les cascades és fàcil i et va conduint entre boscos fins que t'acabes literalment dutxant amb l'aigua que desprenen. De tornada vam fer el camí B, que en principi estava tancat per neu i perill de caiguda de roques, però al veure que un parell d'agossarats jubiletas l'emprenien, els vam seguir. De camí anavem pensant què li diriem al Ranger de turno... perquè aquí tot està regulat i trobes normes a tot arreu,així com advertències sobre tot tipus de perills: Don't feed the animals, Don't put trash in the toilets (it's extremely difficult to remove), Stay on trail, danger:rocks falling,....bla bla bla...
Yosemite és natura però no la natura de Collserola, aquí la cosa va en sèrio: et despertes al matí i veus els cèrvols pasturant a cinc metres de la tenda, la plaga d'esquirols cridant un igh igh igh per atraure la teva atenció, ocells de colors... en fi, com es nota que som de ciutat!
A la pregunta "hi ha ossos a Yosemite?" cal dir que sí. No els hem vist però els nostres veïns de camping se'n van trobar un de cara fent la caminata més curta i ditxaratxera de la vall. Hi ha ossos i pel que sembla hi ha pumes... almenys totes les advertencies en fan ressò: Don't leave your children alone, watch out for mountain lion... No sabem quants nens es deuen haver menjat els pumes però si hem de fer cas als cartells deu passar cada setmana!
Més foticos a:
No dejen de ir a los High Sierra Camp!
ResponEliminaNosotros nos cruzamos no con un puma pero con un Lynx subiendo a Glacier Point desde el Valle, casi llegando arriba, como a las 8 de la mañana :)
ResponEliminaQuina casualitat! Just ahir em vaig trobar a la Maite a l'EOI i vàrem comentar que no teniem cap notícia teva. Pel que veig i llegeixo la vostre aventura va ... a TOPE! Qué bé! Petons
ResponEliminaNanos... quina enveja més sana. Jo aquí tornant al realitat amb més pena q glòria, encara q no em puc queixar. Mentres, el Barça es desinfla, el Madrid es creix i ja estem com sempre, amb el culet petitet. Seguiu explicant cosetes... m'ha encantat el constructe: escena d'escalada... Ja, ja... tremendo!
ResponEliminaPetons i ojo amb els Pumas, que tenen molta mala llet!
Joan