Ara que ja portem uns dies a Canadà no podem evitar una sensació de nostàlgia quan pensem en Wyoming i Montana i en tot l'univers cowboy en el que hem estat immersos. Si als USA predominen els cotxes grans, allà el que es porta és la "doble rueda", mastodòntics pick up amb dues dobles rodes a darrera. Les esglesies formen part del paissatge quotidià fins a tal punt que hi trobem la "cowboy church", l'esglesia dels cowboys.
De fet hem vist cowboys i cowgirls del segle XXI que vesteixen, caminen i saluden com a tals. Estem una mica preocupats perquè ja comencem a caminar amb les cames arquejades i a saludar amb una lleu inclinació de cap mentre ens pugem la visera de la gorra amb el dit índex. És una estètica que hem vist mil i un cops a les pel.licules i desprès d'uns dies per aquí ja ens és molt familiar, encara que la majoria de gent que veiem pel carrer cantaria com una almeja si els traslladessis de cop a una ciutat i no diguem a Europa. Mentre creuem pobles minúsculs pensem que per a algú que visqui a New York o a Boston, aquest ambient els deu resultar igual d'exòtic que a nosaltres.
En aquests dos estats tot són reminiscències del far west. No sorprèn doncs que la capital de Wyoming es digui Cheyenne. Aquí hi ha reserves dels indis black feet (els genuins piés negros, no els que veiem últimament pel carrer Escudellers) i la població de Cody, presuntament fundada per Bufallo Bill, presumeix de ser la capital mundial del rodeo. De fet el rodeo que és el logotip de les matricules dels cotxes.
És també a Montana on trobem Little Big Horn, un lloc històric perqué va ser una de les poques batalles que van guanyar els indis l'any 1876. El 7é de caballeria va ser derrotat a mans dels indis sioux comandats per Crazy Horse...... aquí la història no l'han escrit ni grecs ni romans ni musulmans al llarg dels segles sinò que els personatges històrics més destacats són gent com Buffalo Bill, Sitting Bull (Toro sentado) o el General Custer.
La sensació d'immensitat que es perceb conduint per aquestes carreteres és molt forta, és la terra dels grans espais oberts. De fet la població de Wyoming és de 500.000 habitants en una superfície que és la meitat d'Espanya. L'herència del salvatge far west es manifesta arreu, també en el caràcter de molta de la gent que viu per aquí. Washintong els queda molt lluny i mai els ha agradat seguir directrius imposades des de fora. Un dels bens més preciats és la llibertat individual, llibertat que per ells siginfica el fet de poder tenir armes per caçar, pescar i defensar les seves propietats com han fet sempre o conduir motos sense casc (no és obligatori). Aquí cadascú és responsable de la seva seguretat, el concepte de ciutadania o les lleis federals tenen un sentit molt diferent que a altres llocs. Molts ranchers de per aquí desconfíen per naturalesa del govern federal. És el "Life free or die" (viu lliure o mor)
que diuen per Montana.
A Missoula, Montana, vam disfrutar de l'hospitalitat del Grey i la Eloise, una parella que vam conèixer escalant a City of Rocks. Ell, a part d'escalar li agrada caçar. Està jubilitat (donava classes a la universitat de geologia) i passa tant temps a casa com a la furgoneta recorrent el país. Al menjador de casa llueix una cornamenta d'un cérvol que va caçar amb arc i fletxes, i a sobre la perxa al costat de la porta d'entrada hi té un rifle amb mira telescòpica, just a sobre els xubasqueros i els barrets, sense funda ni res no fos cas que uns indis sioux o una manada de llops famolencs apareixessin de cop al jardí.
Més fotos a:
http://picasaweb.google.com/Tatiana.Soler/MontanaWyoming#
