Després del nostre tour per northen-central Utah i City of Rocks tornem a passar per Moab tot just per dirigir-nos a l'est, a Colorado. Aprofitem que tornem a ser aquí per intentar escalar alguna de les moltes torres del desert que hi ha per aquí. Després de mirar guies i parlar amb gent, escollim dues, la Ancient Art a les Fisher Towers i la Independence Monument a Colorado National Monument, ja a l'estat de Colorado.En aquestes torres hi ha algunes de les vies més populars i accessibles, tenint en compte que es tracta d'escalada d'aventura.
La nit anterior acampem al costat de les Fisher Towers, el lloc és increible: una zona d'acampada tranquil.la i panoràmica sota les mateixes Torres. Aquell mateix vespre el Joan surt disparat com un coet a comprobar el camí d'accés a les torres i a veure la pinta que té la via. Abans d'anar a dormir estem tant nerviosos que preparem les motxil·les amb tot el material. No creuem paraules, només mirades d'impaciència.
L'endemà al matí molt d'hora (les 6h del matí!!) ens acostem cap allà, escalem els primers llargs inclosa una llarga xemenia, amb roca una mica fangosa. L'escalem amb soltura i fins i tot arribem a disrutar-la. (Beneits! no sabiem el que ens esperava!). Després d'això, un curt llarg ens porta a un replà a on està l'ultima reunió.
Allà hi el famós sidewalk, has de caminar sense cap protecció per una pasarel.la de uns 7 o 8 metres de llargada i uns 30 cm que es va estretant fins aribar al peu d'un "pirulo" a on xapes un parabolt i t'hi d'enfiles per aribar al cim. És un dels cims més fotogènics i famosos de tot el Corado Palteau. El Joan no s'ho veu, camina dos o tres passes però la sensació és bestial, estas absolutament rodejat d'aire per tots costats. Només es tracta de caminar però el sol fet de posar-se dret impresiona. La sensació de buit és abosluta.
Després d'uns moments per la meditació i reflexió, d' un parell d'intents i molts sospirs, desisitim i baixem. Malgrat no haver trepitjat el cim tornem contents cap al cotxe. El racó a on està la via és molt especial, a més hem estat sols durant tot el matí envoltat de torres de fang.
L'endemà escalem l'Independence Monument. L'aproximació a la via ens porta més d'una hora, el cel amenaça tempesta i la xafogor és insoportable. L'estiu ja és aquí i al desert és molt rigurós. Després d'haver estat en llocs més humits i frescs costa tornar a la sequedat i la pols. La Tatiana entra en una crisi d'aquelles a on pensa: "Tant bé que estaria ara mateix a la Costa Brava menjant un arròs caldós!!". Quan ja sembla que no podem més apareixen unes cabres per sobre unes roques. Són les bighorn sheep!!! I tot seguit un llangardaix de colors que haviem vist a la guia i pensavem que era impossible de trobar al món real! Això ja és una recompensa!
Quan arribem a peu de via una familia ens saluda i ens pregunta: "Voleu veure una serp de cascabell?". La Tatiana es posa a tremolar. Té panic a les serps i encara més si la serp és al costat de la via!
La serp però és petita i està ben amagada dins d'una roca, escoltem el soroll que fa amb el cascabell com a adverència. Ens entra un panic tal que fa que avancem com una tortuga entre les roques, mirant a tot arreu.
L'ascens a la via és fàcil. El primer home que la va pujar, un tal Otto, hi va escultpir un munt de graons per poder pujar facilment i posar-hi al cim una gran bandera dels Estats Units per un 4 de juliol de principis de segle XX. Això sí que és ser patriota!
Finalment el dia aguanta, fem la via i tornem a la furgo, arrenquem i ens dirigim a l'est a les muntanyes rocalloses de Colorado per anar després cap al nord. S'ha acabat el desert, tenim ganes de canviar d'aires. La Tatiana està eufòrica, ja que s'ha acabat la pols, els cactus i els matolls secs. Ara toca el verd, els arbres, els llacs...(però no sap que també vindrà la pluja, el fang i un mil·lió de mosquits...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada