Les pel·licules americanes, els telenotícies, els "30 minuts" dels diumenges i els "impactos TV" d'Antena 3 ens han bombardejat durant anys amb imatges dels americans. És així com la majoria de nosaltres hem creat una imatge prototípica dels americans: gent patriota amb tendència al sobrepès, posseidors d'armes i de grans cotxes potents.
En aquest viatge, com passa tot sovint en els viatges, aquests tòpics s'estàn desmuntant.
La sort ha fet que ens creuessim amb gent molt especial. Gent que ens ha acollit a casa seva com si fossim íntims amics de tota la vida. Gent que de les armes no en vol saber res. Gent que està super fibrada. Gent que critica la política de Bush. Gent que té ganes de viatjar i que s'interessa per altres cultures...Això sí, no deixa de sorprendre'ns que la majoria de gent amb qui finalment hem establert una amistat és gent de més de 50 anys! De fet, hem observat com aquí la gent que practica esport ho fa tota la vida. Escalant hem trobat a grupets de 50 i 60 anys, alguns jubilats, que han escalat tota la vida i que encara continuent escalant. Estan en molt bona forma física i amb una empenta que ja ens agradaria tenir quan arribem a la seva edat.
Això sí, tots els que hem trobat fent activitats d'outdoor són blancs. Potser algun asiàtic però en cap cas hem vist un mexicà fent footing, escalada o canoa. Això ens ha portat a pensar en una teoria que expliqui el fenòmen. Les pistes són que tot es deu a dos factors: un cultural i l'altre econòmic. De fet aquest darrer influencia l'altre ja que la cultura no és estàtica sinó que evoluciona.
Pensem que els mexicans que venen aquí per treballar ho fan en feines precaries: llargs horaris i sous baixos. El cansament pot fer que enlloc d'anar a fer esport et vulguis tirar al sofà. A la vegada, la necessitat d'estalviar per enviar diners a Mèxic farà que no et gastis diners en activitats ocioses. Fins aquí tot quadra. Però que passa amb els mexicans de segona o tercera generació que ja tenen la familia aquí, que ja han anat a l'escola aquí? Hi ha esports de mínim cost: sortir a correr, anar en bici... i mai hem vist un sol mexicà fent esport... Serà la cultura una resposta? prefereixen estar en familia fent un picnic enlloc de fer esport?
Tot això ens fa pensar en l'Espanya dels 60 i 70 on menys gent feia activitats esportives (excepte futbol). Això ha anat canviant en les darreres dues decades i curiosament ho ha fet al mateix ritme que ha augmentat el nivell socioeconòmic... per tant tenim la teoria que a més renda per càpita més diners i més temps es dedica a l'oci esportiu i en especial en cultures on la gent no passa tant de temps amb la familia.
A City of Rocks, Idaho, vam conèixer un grup de gent entre els 50 i els 60 que estaven acampant al costat nostre. Com que la pluja va ser la tònica dels 5 dies, vam tenir temps per coneixer-los i descobrir que a la seva edat segueixen tant apassionats del món "outdoor" com qualsevol jovenet.
City of Rocks és un espai màgic. S'hi arriba des d'una carretera secundària que atravessa un poble on hi ha tres botigues: el steakhouse (les millors hamburgueses fins ara!), la pizzeria (pizzes enormes a molt bon preu) i el super que també ofereix dutxes calentetes. Quan s'acaba el poble comença el festival de roca. Parets envoltades de matolls verds per on es dibuixen caminets per perdre's. Pots acampar i anar caminant cap a les roques. El fet de no tocar el cotxe és un descans. De fet, a la majoria dels llocs que hem anat a escalar sempre hem hagut d'agafar el cotxe per anar amunt i avall i per una vegada podem despreocupar-nos-en per uns quants dies.
Quan marxem de City of Rocks sabem que tornarem a veure a la gent que hem conegut i marxem pensant que ens hi podriem quedar dues setmanes senceres però el temps es va escurçant!
De camí a la carretera secundària ens trobem amb un centenar de vaques i els corresponents cowboys. Això sí que és com a les pel·lícules!
Més fotos a:
Ei sister and Johnny, no us preguntaré què tal perquè en veure les fotos és evident!
ResponEliminaJa m'ha dit ràdio makuto que esteu a Canadà i tot viento en popa, molto bene. Tinc ganes de veure fotikos d'allà, i percebre el contrast amb les zones àrides que heu anat trepitjant fins ara....
Aquí a l'Empordà el temps és més propi d'octubre que de juliol però ja va bé, que si no ens escaldem. I alguna ruixadeta ja va bé als bosquets.
Bé wolis, cuideu-vos i divertiu-vos, que aquí ja ho fem!
Mil besinis,
elenin