L'altre Utah

El fet d'anar a buscar pedres a on enfilar-te et porta tot sovint a llocs fora dels circuits turístics. És el cas de la part central del país, una àrea a on cap foraster arriba, ni hiker ni urbanita ni dominguero. És una zona que sembla deixada de la mà de Deu, potser per això s'hi veuen tantes esglesies, moltes més que a la resta de Utah, i això és dir molt! Adventistes del septimo dia, luterans, evangelsites, fins i tot una rock curch!!!. De fet, les esglesies, juntament amb els edificis oficials com ara biblioteques, comissaries o ajuntaments, són els únics edificis que es veuen moderns i cuidats. Les vivendes, moltes d'elles prefabricades, aixi com petits ranchos dispersos, semblen del segle passat. Abunden vells cotxes rovellant-se jardins, els cartells de les escases botigues estan destartalats i els estables per caballs sembla que hagin de caure en qualsevol moment. Per un moment sembla que enlloc de ser als Estats Units estiguem a una zona rural de sudamèrica. L' entorn sec i àrid no té l'encant dels deserts del sud i ajuda a reforçar una imatge de desolació.

Com a la resta de l'estat, la densitat de població és molt baixa, Utah té uns 2.800.000habitants, d'aquests, el 80 per cent es concentra al Wasatch Front, un conjunt de ciutats de la part nord com són Salt Lake City, Provo o Odgen. Si tenim en compte que l'extensió de l'estat és gairebé la meitat d'Espanya, el resultat és que hi ha molt poca gent en molt d'espai. Quan conduim impressiona veure extensions i extensions de terreny sense res, ni pobles, ni agricultura ni ramaderia ni res, espais buits.

Creuem algunes poblacions: Elmo, Hungtinton, on no es veu ni una ànima pel carrer, amb molts edificis abandonats i antics negocis tancats. Tenim la sensació de passar pobles fantasmes enmig d'un inmens territori. És un contrast amb el sud de Utah on malgrat que hi ha una densitat de població baixíssima, hi ha activitat turística i els pobles es veuen amb més vida i com no, amb més serveis. Aquí, la sensació de buidor és més accentuada.

Entre les pauses que ens permet el temps capritxós que ens acompanya fa setmanes, visitem Joe's Valley i Triassic. Dues zones de boulder amb roca exel.lent i bones línies però amb una geografia molt particular que fa que hagis d'agafar el cotxe cada dos per tres per desplaçar-te entre els blocs. La zona d'acampada és molt rudimentaria i sembla més un assentament de refugiats que no pas un lloc idilic on gaudir de la natura. Per tot plegat i en especial perquè la pluja no ens deixa, marxem de nou cap a Moab on retrobem el sol i aprofitem per fer un descens en canoa pel riu Colorado. Aigües tranquil·les amb vistes a parets que ja coneixiem: Wall Street, on vam començar els nostres pinitos amb l'escalada de fisures.

Més fotos a http://picasaweb.google.com/Tatiana.Soler/LAltreUtah#