Tots els escaladors que anàvem coneixent als voltants de Moab ens feiem la mateixa pregunta: "heu anat ja a Indian Creek?". Quan responiem "no, però hi pensem anar", ells afegien: "ohhh, it's the best crack climbing in the world". Ells ho tenen clar, altres zones seran més grans, amb parets més altes i amb víes amb noms més llegendaris i amb més història, però les millors fisures del món estan allà, en aquest racó de desert a l'oest americà. Ara que hi hem estat podem afirmar que són com a mínim les millors fisures que hem vist mai! Per a un "no climber" són quatre pedres mal posades però per als que els agrada enfilar-se per les parets amb autoprotecció, és com arribar a la meca.
Ara bé, escalar a Indian Creek no té res a veure amb l'escalada que hem fet fins ara. És com si comencessis de zero. Adéu a l'estil, benvingut el garrulisme d'arrossegar-se mentre esgrimeixes sons que semblen trets d'una peli de terror.
Vam arribar a Indian Creek mentre es feia fosc enmig d'una espectacular tempesta, amb llamps que il.luminen tot el cel, forts trons, cops d'aire i uns ruixats que feien que l'accés a la zona d'acampada que havíem escollit estigués creuada per una riera impossible de passar. El clima reforçava el terror de les fisures! De cop, vam veure tot de fum blanc que sortia de la base d'una de les parets properes, és in incendi? és fum? No!!! És un desprendiment, un troç de paret se n''ha anat avall!!! Això encara li donava més ambientillu a la idea d'escalar! (aghhhh!)
Finalmet, la tempesta va amainar i vam acampar. Les zones d'acampada habilitades són molt rústiques, només hi ha (si tens sort) una taula atrotinada i el que no falta és un lloc per fer foc i reviure les típiques imatges de les pelis de nens que van d'acampada on es posen a fer Marshmellows (nubes) a la brasa. T'has de portar tot de casa, aigua inclosa i les dutxes es cotitzen a 7 dolars! . Tot i això el lloc val la pena. Estàs al costat d'una carretera secundària que s'endinsa en el desert, i a banda i banda s'enfilen parets vermelloses. Estas lluny de tot. De fet el nucli habitat més proper és Monticello a 60 milles que discorren entre matolls i "quejios" de vaques.
Desprès de molts xàfecs, llamps i trons podem escalar dos dies allà. Escollim dos sectors: Donneley Canyon i Supercrack. Flipem amb les vies que hi ha allà, són línies obvies, fisures interminables, d'una geometria perfecta. Veient-les entenem l'expresssió dels locals de "pure lines". La primera novetat és que t'has d'embenar les mans per escalar,(sort que el Joan té el curset de primers auxilis i la tati un master en corta y pega). La idea és confeccionar-te uns guants amb esparadrap que et cobreixin el dors per poder-lo empotrar dins de la fisura de la manera menys dolorosa possible.
El tamany de la fisura a escalar determina la part del cos que pots posar dins d'ella per anar pujant i el tamany de friends que necessites per protegir-la, ja que els únics anclatges fixes són els de la reunió per baixar al terra. Sobre el paper, les víes les més fàcils són les fisures de mans, en les que retorces la mà dins de la fisura fins aconseguir que quedi encaixonada, això és el jamming, (empotrament). A base de jammings vas pujant com pots, en molts moments arosegange com un cuc. L'escalada sol ser bastant una questió de fe, d'anar aguantant i de lluitar. (i de cridar i remugar, aighhhshhshhghshdhdhdhdh!!##).
Fem algunes vies de primer, buscant les més curtes i en el que l'ample de la fisura no sigui constant, ja que sino necessites molts friends repetits. La gent que escala per aqui acostuma a tenir el que anomenen un desert rack, un joc de friends amb els numeros més utilitzats multiplicats per 5 o per 6. És el mínim per poder escalar aqui ense dependre d'altres. Això implica carretejar uns quants quilos de material a la motxil·la! Ens sorprenem de la seguretat que donen les proteccions naturals en fisures tant perfectes. Després, gràcies a la gent que hem conegut fem algun toperope a vies clàssiques com Generic Crack, 3 AM Crack o Anasazi.
Quan marxem pensem que algun dia tornarem i farem un intensiu per ser "uns cracks de les cracks".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada