Arribem a Salt Lake city una plujosa tarda, hi passem la nit (una nit d'hotel, la segona del nostre viatge) i després d'una expedició passada per aigua cap a Idaho hi tornem uns dies més.Ens allotgem a casa d'uns amics que hem fet al camping de City of rocks. Passem uns dies a cos de rei mentre fora plou i plou. Aprofitem per fer alguna reparació a la furgo, que comença a acusar tot el tute que porta a sobre. La ciutat de Salt Lake City, com tot el que hem vist de país, és un contrast constant.
Esperavem una ciutat moderna, neta, assèptica, on gran part de la població és mormona. Doncs bé, només el downtown respon a aquestes característiques: edificis alts, moderns, el gran temple i altres edificis dels mormons (són les principals atraccions turístiques de la ciutat) i la gent atrafegada amunt i avall. Per contra, la primera visió que tenim és la de carrers amb vells edificis, alguns d'ells abandonats, solars i molts peatons pel carrer. Ja sabem que aquí ningú va a peu, per tant, un peató és de per sí algú extrany, com sospitós. Molts d'ells són homeless, altres tenen pintes molt extranyes, dighem un estil "usuari". Observem també que molta gent va tatuada de dalt a baix. En fi, la primera impressió que tenim és la d'una ciutat mig destartalada i amb un ambientillu d'allò més canalla, tot el contrari que esperàvem.
Una altra diferència molt acusada amb casa nostra és el tema de la publicitat al carrer, aquí, casacú pot anunciar el seu negoci com vulgui, com que tothom va en cotxe, els anuncis i la publicitat està pensada per ser vista des del vehicle, per tant tots els cartells i anuncis són molt grans, a més, pel que sembla, no hi cap tipus de regulació estètica al respecte, la consequència d'això és una publicitat, sovint extravagant, amb colors cridaners i de dubtós gust per tot arreu. Prolifera un estil d'anuncis tipus autovia de Castelldefels o Lloret de Mar fa 15 anys.
La imatge de Salt Lake City no és gens glamourosa però en canvi ofereix múltiples oportunitats al voltant: estacions d'esquí a mitja hora del centre, nombrosos senders cap a muntanyes nevades i reconegudes zones d'escalada. És per això que una gran part de la població practica esports de muntanya, com en Will i la Janine que ens van acollir a casa seva. Dos escaladors que als seus cinquanta anys encara tiben com a bous! Això sí també tenen la seva faceta urbana i ens van portar a passejar en el seu Mustang del 1968 pel centre de Salt Lake!
Més fotos a:
http://picasaweb.google.com/Tatiana.Soler/SaltLakeCity02#
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada