Les Rocky Mountains s'extenen al llarg de 4800 km entre New Mexico (USA) i British Columbia (Canadà). Durant el nostre viatge on ja portem més de 15.000 km!!! d'autopistes, carreteres secundàries i pistes assalvatjades ( i totes gratis! que n'aprenguin a casa!), hem tingut la sort de descobrir alguns dels parcs més emblemàtics de les Rocalloses.
El primer va ser el Rocky Mountain National Park a Colorado. Allà vam comptar amb l'ajuda d'en Joe, un culè americà que haviem conegut al bar on vam veure la final de la Champions. Ell ens va portar a fer boulder al llac Haiyaha, a més de 3.000 metres d'alçada. La neu cobria part dels blocs i havies de summergir-te dins de la neu per començar a escalar. Escalar a 3000 metres és una odissea perquè costa molt respirar!
L'alçada també ens va provocar un mal d'orella increïble quan vam caminar per la tundra. Només les marmotes i les cabres són capaces de soportar el vent gèlid de les Rockies.
Vam deixar Colorado per entrar a Wyoming, terra de cowboys per excel·lència. Allà hi ha dos parcs majestuosos: Teton NP i Yellowstone NP.
A Teton vam grimpar fins a tocar la neu i vam avistar aguiles calves a bord d'una canoa que l'Sparky i l'Andy ens havien deixat. Aquesta parella d'escaladors els vam conèixer escalant a Wild Iris, un sector d'escalada esportiva en un paratge idílic. Només coneixer-los ja ens van oferir visitar-los. (com bons okupes que ens hem tornat ens hi vam instal·lar per tres dies!).
Yellowstone va ser el parc dels bitxos salvatges. El Lamar Valley és una vall a l'est del parc on vam tenir la sort de veure Grizzlies, ossos negres (una mare amb petits), llops menjant el cadaver d'un bissó, manades de bissons i cervols. Va ser un festival.
I de festival en festival perquè vam celebrar el 4 de juliol, dia de la independència, en un ranxo de Montana a casa d'una gent que haviem conegut a Idaho. Vam anar a un rodeo, a unes dances indies, ens vam banyar al riu vigilant que no vinguès cap ós... (sembla ser que n'hi ha un d'habitual), vam fer la barbacoa de rigor (com es troben a faltar les costelles de xai!!! i l'aioli!!!) i com no vam veure focs articials.
Desprès de passar per la "to the sun road" del Glacier National Park vam creuar a Canadà. A la frontera només ens van fer tres preguntes:
1. Porteu armes? (Sí una navalla suïssa multiús)
2. Porteu algún producte que teniu intenció de vendre a Canadà? (no, venim a comprar tot el que poguem! visca el consumisme!)
3. Porteu més de 10.000$ en efectiu? (Ens haguès encantat dir que síiiiii però les nostres finances ja no són tant pròsperes com al principi del viatge!)
Superades les preguntes ens vam endinsar a Canadà i va començar el festival de parcs de les Rockies Canadenques: Banff i Jasper.
Tots dos parcs estan massificats de turistes aixó sí a la que fas una excursió de més de 3h ja no trobes a ningú, de fet et trobes a qui ens vam trobar nosaltres... un ós negre en mig del sender. El teniem cara a cara a només 10 metres. Se'ns va quedar mirant i abans que els cames ens fessin figa va girar cua.
Les normes diuen que has de tornar enrere i abandonar l'excursió però era més emocionant seguir! Estavem cagats de por però ens feia gràcia tornar-lo a veure. Això sí portavem l'spray de pebre a la cartutxera com a cowboys de pacotilla que som. A la vegada cantavem les cançons més xorres que podeu imaginar ja que diuen que si fas soroll no s'acosten. Deuriem cantar tant malament que no el vam tornar a veure.
Canadà és "bear country" (territori d'ós). Tot territori fora de les ciutats és considerat com a habitat de l'ós. N'hem vist a les carrerters principals i a les secundàries. És una meravella.
El que ja no ens agrada tant és la devoció que tenen els locals per la taxidermia, d'ossos inclosa... (veieu foto)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada