El bosc i els llacs ens van servir de refugi per soportar la intensa calor. Escalar a 30 graus és senzillament impossible. De fet, en aquesta zona de Canadà quan el termòmetre supera els 27 graus durant tres dies seguits es posa en marxa l'alarma sanitària i dels serveis d'emergència.Malgrat la calor vam aconseguir escalar buscant l'ombra i acabar el dia banyant-nos en un llac.
Un dels llocs més coneguts a Squamish per escalar és The Chief. Allà vam fer una via de 6 llargs que ens va tenir més de 5 hores a la paret. Aquí us deixem un video per a que us en feu una idea...
Squamish from tatiana soler pastor on Vimeo.
Squamish és només a una hora de Vancouver i vam aprofitar per visitar a uns amics que haviem conegut a Utah. Vancouver és una ciutat de contrasts. El downtown és ple d'edificis moderns que constrasten amb cases que estan a punt de caure. Caminant per la ciutat es respira el mateix efecte que vam viure a la Barcelona pre-olímpica: obres per tot arreu, construcció salvatge i movilització ciutadana en contra de la pujada d'impostos, de nous sistemes de pagament per aparcar al carrer (us sona?), de pujades de preus dels transports públics, vaja, com a casa.
La part del centre més destartalada és la seu dels que tenen menys recursos, homeless , drogadictes, prostitutes... i també abunden edificis que lloguen habitacions que mai imaginaries que poden estar a una ciutat de renom com Vancouver.
La part del centre més destartalada és la seu dels que tenen menys recursos, homeless , drogadictes, prostitutes... i també abunden edificis que lloguen habitacions que mai imaginaries que poden estar a una ciutat de renom com Vancouver.
Els nostres amics ens van deixar unes bicis i vam recorrer el front marí ple de platges i parcs on els locals van a fer barbacoes o a jugar al cricket. Hi ha carrils bici per tot arreu i desplaçar-se en bici t'ofereix una visió més dinàmica de la ciutat. Això ens va permetre recorrer la ciutat al nostre ritme visitant el museu d'antropologia on expliquen les costums dels pobles originaris, veure Chinatown on ens va fer gràcia un cartell que hi havia a la porta d'una botiga: We speak English. I és que de fet, molts dels xinesos que viuen a Chinatown no parlen anglès!
Les petites botigues de Chinatown venen productes que no tenim ni idea de com cuinar ni sabem què son. I si no, mireu la foto...
Nosaltres, per si de cas, vam aprofitar els dies a Vancouver per menjar coses més conegudes, com ara uns noddles estil indonesi i també sushi, a molt bon preu i amb una oferta aclaparadora.
Vam menjar salmó a la barbacoa. Un salmó de 15kg que havia pescat el mateix homenatjat i no és el més gran que ha pescat! Música en directe, parlaments i menjar deliciós van ser el nostre comiat de Vancouver, llestos per tornar als Estats Units i començar el viatge de tornada.
Més fotos a:
Hello darlings... no voldria ser Pepito Grillo però això ja s'acaba... No es tracta d'enveja, sinó de ganes de veure-us i que ens expliqueu en directe com ha anat la cosa... Encara que ja veig que de puta mare, ja sigui als USA com al Canadà. Ara feia dies q no posaveu cap post i el començàvem a trobar a faltar.
ResponEliminaEn qualsevol cas, veig que els mals de la nostra Barcelona, post - olímpica, que no post-moderna, també afecten a altres ciutats que organitzen els Jocs. Podrieu suggerir que l'Hereu es presenti a l'Alcaldia de Vancouver, no? I així ens el treiem de sobre.
En quant a la nostra vida mundana, poques coses a dir. La Marta va bé, amb el tripote però no tant com ens imaginavem.. en qualsevol cas tot marxa viento en popa. Jo ja torno a ser a la feina després d'uns dies de vacances i aprofito de Barcelona durant l'agost, quan està solitària i dormida. Un plaer malgrat la calda que fot.
Bé, ens veiem aviat i take it easy amb la tornada.. ja us aviso que és força dura.
Joan