És inevitable sentir que el temps es va escurçant i que cal avançar a pas de gegant cap al sud. El destí final és l'origen de l'aventura, Santa Cruz. De camí creuem l'estat de Washington, tant ràpid que prometem tornar-hi per fer-li una visita com es mereix. Només fem una parada a Seattle per veure el mercat del peix on en algunes parades es munta un show entre paradistes i clients, cançons, crits de mariners, llançament de peixos fent piruetes i tot tipus de gràcies que fan disparar els flaixos dels turistes, inclosos el nostre.
A Oregon disminuim el ritme i aprofitem per fer alguna parada en boscos de Redwoods i passejar per les llargues platges del Pacífic. El clima ens acompanya i per sort no tenim la boira pel que és coneguda aquesta costa, ara bé, l'aigua està gelada! de fet no hi ha ni un ànima que hi posi el peu. La gent disfruta de la platja fent volar estels o passejant però no veus a ningú estirat a la sorra. Alguns, pocs, fan surf però la temporada bona és realment a l'hivern.
Acampem a 50m de l'oceà i per la nit sembla que les onades se't vulguin menjar. Més enllà del trencar de les ones el silenci és absolut. Pel matí anem seguint la costa cap al sud i els ulls cap a l'oceà a la recerca de balenes. No és fins al vespre que tenim sort i podem divisar la cua d'una balena fent piruetes. Uaaaaaaaaaaahhhhhhhh
Seguim cap al sud i desprès de passar un control de fruites i verdues entrem a Califòrnia. Estan tant paranoics amb el tema de les plagues que no deixen que entris cap tipus de fruita o verdura a Califòrnia, encara que vinguis d'un estat dels USA!!!!
La costa de Califòrnia és molt més abrupte que la d'Oregon i és fàcil trobar petites cales envoltades d' illots. Nosaltres, com no,trobem uns boulders a la platja i ens comencem a enfilar com a micos. Buscant nous boulders acabem en platges desèrtiques on els únics testimonis són els pelicans i els cormorans.
Visitem el Redwood National Park on es poden veure els arbres més alts del món. No són els més amples (ho són les sequoies) però tenen un troc on hi caben 10 tatis i 10 joans si els posem en plan anxoves de l'Escala. Els boscos són impressionants i si t'hi endinses t'impregnes d'olors de fusta, humitat i verdor. Mmmmmmm
Trobar un lloc per acampar a Califòrnia és un malson. No hi ha carreteres secundàries on et puguis buscar un forat per dormir. Només hi ha State Parks (que està molt bé perquè han evitat que la costa es convertís en un Benidorm) però que apliquen tarifes tant per aparcar ($7!) com per acampar ($25!!). Potser us semblarà econòmic però desprès d'estar tants mesos sense pagar per allotjar-nos o pagar $10 com a molt ens semblava caríssim!
Posats a tirar la casa per la finestra vam acabar en un restaurant petit com una habitació on només hi havia 6 taules. Dues persones hi treballaven, un cambrer mexicà i una chef tailandesa vestida en plan naïve i amb la cara maquillada de blanc i els ulls empastifats de maquillatge blanc i pestanyes postises. La carta era extensa com la de les "7 portes" i els plats eren 5 estrelles. Ara, el millor va ser el tracte, cerimonial com si es fossim rei i reina. Vam riure com mai.
Una parada obligada i desitjada va ser San Francisco. El color de Mission, la vitalitat de Castro, la varietat de Chinatown, el Moma, el Japan center, el barri italià, les extenuants pujades... fan de San Francisco una ciutat única amb moltes personalitats. Us deixem algunes fotos per a que us en feu una idea. Això sí deixarem dues dades inquietants... En tot el nostre viatge per Utah, Colorado, Wyoming, Montana, Washington i Oregon, només hem vist 1o 2 persones negres. L'altre dada és: adivineu on vam veure les primeres persones negres a San Francisco... va ser al 6th street, una mena de carrer Robadors. Passar de la vida oudoor a la de gran ciutat és impactant, només esperem que tornar a Barcelona no ho sigui tant!
Ens ha fascinat passejar per l'heterogènia San Francisco, llàstima no tenir més dies! el temps s'acaba!!!
Més fotos a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada